BARCELONA

Infermera responsable: Esperanza Zuriguel Pérez

Entitat / organització responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Informació del projecte

ANTECEDENTS

Una necessitat de més cures centrades en l’usuari i una pràctica basada en l’evidència són factors que emfatitzen el pensament crític com a competència professional. A nivell teòric, Alfaro-LeFevre va plantejar un model de pensament crític de quatre components (característiques personals, habilitats intel·lectuals, habilitats interpersonals i d’autogestió i habilitats tècniques), no obstant això, no s’han trobat instruments per a la seva avaluació empírica.

MÈTODES

Estudi descriptiu psicomètric i correlacional. Es va generar un conjunt d’ítems i un panell d’experts va avaluar la validesa de contingut del nou instrument. Posteriorment es va dur a terme la validació en una mostra de 339 professionals infermers de l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), seleccionats per mostreig estratificat amb afixació proporcional de les seves unitats, entre març i abril de 2015.

RESULTATS

L’índex de validesa de contingut del Qüestionari d’Avaluació del Pensament Crític en la Pràctica Infermera (CuPCPE), va anar de 0.85. El valor alfa Cronbach total va ser de 0.96. El coeficient de correlació intraclasse va ser de 0.77. L’anàlisi factorial confirmatori va mostrar que el model resultant s’ajustava al model teòric de quatre dimensions proposat plantejat. Es va observar que les infermeres assistencials presentaven nivells moderats de pensament crític. Entre altres resultats destacables es van trobar diferències estadísticament significatives (p < .001) entre els nivells d’habilitats de pensament crític i l’edat, els anys d’experiència professional, la unitat assistencial, els anys d’experiència a la mateixa unitat assistencial, el torn laboral, el tipus de contracte laboral i el nivell acadèmic.

CONCLUSIONS

El pensament crític està relacionat amb determinades variables sociodemogràfiques i professionals. Les propietats psicomètriques del CuPCPE reforcen la seva utilitat en l’àmbit clínic i en recerques futures.