Infermera responsable: Maria Jesús Megido Badia
En la societat actual el vincle entre avis i néts és d’especial rellevància ja que, en molts casos, els avis són els que els cuiden. També és conegut l’impacte que les malalties ocasionen a les famílies. L’objectiu principal va ser identificar i analitzar els coneixements, vivències, experiències, sentiments i preocupacions dels nens de 6 a 13 anys en relació a la malaltia d’Alzheimer (EA) dels seus avis. La metodologia utilitzada va ser qualitativa de perspectiva fenomenològica. Es van fer entrevistes semidirigides a 25 néts i 25 entrevistes obertes als seus pares.
Les conclusions són entre d’altres, que els néts consideren beneficiós mantenir la relació amb el seu avi, tot i els canvis que es produeixen en la mateixa, ja que el segueixen estimant. Entre els sentiments positius que més referencien els nens i nenes, en relació als seus avis, destaquen: afecte, amor i satisfacció per ajudar en la cura del seu avi. Tristesa, preocupació i ràbia davant la situació de malaltia de l’avi són els sentiments negatius més presents en els néts.
Les repercussions en el somni van ser exclusivament referides pels néts que conviuen amb l’avi. Tots els néts participants coincideixen que ells també tenen cura dels seus avis, fins i tot els més petits i manifesten gran satisfacció per això.
La inclusió dels néts en els plans d’atenció a la família i al malalt és el primer canvi necessari per poder ajudar tant als néts com als seus pares i avis que comparteixen la vivència de la malaltia.