BARCELONA

Infermeres responsables: Ana Belén Fernández Cervilla (Universitat de Barcelona) i Ingrid Fort Garcia (EAP Roger de Flor)

Entitat / organització responsable: Departament d’Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i EAP Dreta de l’Eixample.

Informació del projecte

RESUM

La Hipertensió Arterial (HTA) és un dels factors de risc cardiovascular més importants i més comú a les consultes d’atenció primària. Controlar-la requereix intervenir a la dieta, l’exercici i tractaments farmacològics convencionals. El Reiki és una Teràpia Complementària Bioenergètica que consisteix en la canalització i transmissió manual de l’energia vital universal present a qualsevol ésser viu dirigida a sanar harmonitzar de forma global l’individu.

OBJECTIU

Avaluar l’eficàcia del Reiki a la regularització de la tensió arterial de les persones amb HTA entre 45 i 75 anys d’edat ateses per l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Dreta de l’Eixample de Barcelona.

METODOLOGIA

Estudi d’intervenció gairebé experimental amb grup control.

ÀMBIT DE L’ESTUDI

Centre d’Atenció Primària (CAP).

POBLACIÓ D’ESTUDI

1930 habitants hipertensos.

MOSTRA

78 Grup Experimental (GE) i 78 Grup Control (GC) distribuïts per mostreig probabilístic simple.

INSTRUMENT DE RECOLLIDA DE DADES

Qüestionari de l’estudi d’investigació ad-hoc.

PROCEDIMENT

Durant 12 setmanes. Un cop per setmana es prenia la TA i FC dels GC y GE, a més el GE rebia una sessió de Reiki de 20 min amb pressa posterior de TA i FC.

ANÀLISI DADES

Es va fer amb el programa estadístic Stata SE12.

RESULTATS

El perfil sociodemogràfic dels participants va ser un 54,55% dones i un 45,5% de homes amb una mitjana de 64,12 anys i DE=7,06 Les persones que va realitzar les 12 sessions van ser 70 participants del GC i 73 del GE.

CONCLUSIONS

En la FC hi ha una millora estadísticament significativa amb l’ús del Reiki. En canvi, a la TA sistòlica hi ha una millora clínicament significativa però no estadística ja que de 12 sessions, millora en 9. Per contra, a la TA diastòlica no s’observa una millora. Creem oportuna la realització d’estudis d’eficàcia de les teràpies complementàries seguint la metodologia científica utilitzada als estudis convencionals.